Darrerament es va realitzar una identificació de les accions dutes a terme per fabricants que més ens han cridat l’atenció en la darrera fira de Graphispag. Entre aquestes accions vam destacar una per sobre la resta: la capacitat d’imprimir sobre nous materials que permeten diversificar les ofertes de la industria gràfica.

Si fins ara es podia considerar la impressió de packaging, impressió sobre superfícies planes (de petit i gran format) i la impressió llibres com la major part del sector, dintre d’un temps pot ser que s’hagi de considerar nous mercats gràfics fins ara minoritaris. La aposta realitzada per grans multinacionals com AGFA o HP s’uneix als esforços dels més petits dins la cadena, com són Pymes que volen aprofitar la seva capacitat, indústries papereres i del cartró que volen ampliar la carta de productes o dissenyadors amb ganes d’innovar.

Dins d’aquestes noves àrees, en aquest article se’n parlarà d’unes concretes en les quals es pot observar una demanda creixent o si més no un interès de la comunitat científica per a obtenir productes millors que els anteriors:

    • Decoració d’interiors i de productes

      La impressió de suports flexibles i autoadhesius permet la possibilitat d’obtenir nous productes o de “millorar” els actuals (entenent la millora com un concepte de ser més fàcil d’implementar en un procés industrial).

      Concretament, observem un augment en el interès dels decoradors d’interiors i aparadors en l’ús dels vinils impresos. Aquest producte ha anat millorant fins a permetre una qualitat d’impressió molt bona a més de resoldre molts errors d’acabats en llocs on el vinil podia deformar-se. Això resol doncs la problemàtica dels interioristes d’espais efímers (exposicions, aparadors, locals comercials): producte de baix cost, vistós, personalitzable i fàcilment instal·lable o reemplaçable.

      En l’altre extrem trobem noves maneres de decorar productes, observant com poc a poc els autoadhesius impresos han anat formant part de la decoració de gots, plats, gerros o d’altres elements complementaris fins a arribar a l’extrem de personalitzar mobles. Precisament aquests últims fa temps que experimenten amb el cartró ondulat, degut al pes que poden suportar sense deformar-se.

      • Decoració d’automòbils

        Un altre tipus de producte que cada cop més és possible observar és la implantació dels vinils adherits a vehicles. El vinil d’automòbil és força semblant al producte anterior descrit, poden ser una part més de la diversificació de l’empresa gràfica. La facilitat amb que aquest es pot adherir a qualsevol part del vehicle (independentment de que sigui metall o plàstic) i la seva resistència a atacs naturals de la intempèrie (pluges, sol, calor, etc.) permet personalitzar el vehicle amb qualsevol imatge o disseny.

        Aquest tipus de producte no té gran difusió entre particulars, però si que cada cop més es poden veure vehicles corporatius o publicitaris que ho incorporen. El motiu d’això: la publicitat generada pel negoci. Recentment un estudi realitzat per la Outdoor Advertising Association of America (OAAA) va permetre obtenir les següents dades:

        -         Un vehicle amb vinils pot generar al voltant de 30.000 i 70.000 impressions per dia, depenent de les vies per on circula, la velocitat a que ho fa i la densitat del territori.

        -         Aquestes impressions suposen 15 vegades més que qualsevol mena d’anunci imprès.

        -         Prop d’un 70% de consumidors d’EEUU prefereixen contractar empreses on els seus vehicles tenen una bona aparença, enfront del 30% que no li dona importància.

        D’aquesta manera es pot observar com un mitjà publicitari amb gran recorregut ja que permet millorar de manera substancial la imatge de marca i fins i tot rejovenir la flota de vehicles de qualsevol empresa de manera aparent.

          • Impressió digital en el sector tèxtil

            Un altre sector creixent és el de la impressió digital personalitzada o de lots baixos sobre tèxtil. Aquesta impressió es realitza segons principis iguals als de la impressió convencional, canviant el suport per diferents tipus de tèxtil (amb gran varietat de possibilitats).

            EEUU ja ha destacat per tenir cada cop més una demanda creixent d’aquest tipus de producte: els usuaris interaccionen amb una tenda on-line que permet pujar el tipus de dibuix/disseny que el client demana, seleccionar el tipus de teixit i fer arribar un mínim lot.

            A nivell professional també trobem que els dissenys exposats per personalitats de la moda han anat creixent des de la London Fashion Week de 2004, degut a que les possibilitats d’impressió digital han anat augmentant.

            Històricament tots dos sectors han experimentat sinèrgies importants. Pot ser, doncs, que una altra vegada tots dos sectors es trobin utilitzant tecnologia similar com pot ser la tecnologia digital. En tot cas, no existeix massa diferència entre el ja actual Web-to-print d’un procés gràfic al d’un procés textil.

              • Electrònica impressa

                Aquest quart camp exposat és segurament el que més camp té però el que més cal investigar. Si en l’anterior procés s’unien el sector tèxtil i gràfic, en aquest s’uneixen el sector digital i d’electrònica amb el gràfic. L’objectiu final: imprimir circuïts que permetin a la llarga substituir les plaques soldades amb les que actualment es conta i obtenir-ne un suport flexible.

                Hi ha un gran nombre d’agents tecnològics treballant al darrere interessats en poder obtenir un model d’industrialització eficaç per a produir els prototips que ja han estat realitzats. Grans marques com Sony, Samsung o Microsoft han dirigit esforços titànics a les tecnologies del printed electronics.

                En general aquest producte tracta de imprimir tintes conductores sobre materials aïllants, de manera que el que actualment serveix per donar color es vol fer servir per transmetre corrent. Les tintes conductores es poden introduir en les màquines d’impressió digital habituals, de manera que el procés seria “totalment gràfic”. Tot i això encara hi ha problemes vinculats amb els suports o el preu final que això suposa.

                Dins d’aquesta part podem trobar productes tant dispars com elements retroiluminats per tinta (alimentats per corrent elèctrica i sense cap aparell luminiscent), xips i transistors. En els casos més destacats podem trobar la presentació de pantalles mòbils sobre substrat flexible presentat per Sony en anteriors congressos industrials.

                Tot això suposa un elevat nombre de productes possibles (cartells luminiscents, packaging, tecnologia mòbil flexible, electrònica ultraplana, etc.) que a la llarga s’aniran desenvolupant. En tot cas, el dubte generat en aquest aspecte serà: arribaran les empreses actuals del sector gràfic a poder desenvolupar productes electrònics o seran el sector electrònic el que es transformarà en “gràfic”?

                Respón

                Deus estar logegat per publicar un comentari.